Experiències TIC a l'aula

Considere que aquest tema m’ha resultat fonamental per tal de desenvolupar les habilitats necessàries que permeten integrar les TIC a l’aula. D’aquesta manera, els alumnes se senten més motivats per tal de dur a terme les activitats desenvolupades i, a més, són partícips d’una connexió real entre el món en el qual viuen i la seua assistència a classe. El que hem d’aconseguir els docents és que s’ho passen be mentre aprenen, i, per descomptat és pot aconseguir! La única cosa és que cal que tot el cos docent s’involucre per tal d’aconseguir-ho, perquè, com ja sabem, la docència és una professió grupal.

Quant a les competències segons el model TPACK, em considere més competent amb la competència tecnològica, perquè em trobe immergida en un món tecnològic des que era ben menuda i, en eixe aspecte, els nous docents tenen molt que oferir als estudiants, perquè tenen més aspectes en comú. Per contra, la competència que menys desenvolupada tinc és la pedagògica, perquè no he tingut la oportunitat de tenir contacte directe amb l’ensenyament encara, i una de les millors maneres d’aprendre i comprovar si realment les innovacions i els canvis funcionen o no és duguent-los a terme a l’aula.

Com hem vist al llarg del tema, l’organització de l’aula és fonamental per tal de millorar la relació entre els docents i els alumnes. Si la disposició dels materials dificulta la proximitat entre ambdós, la classe serà molt més freda i amb poca participació per part dels alumnes. Per contra, si els ordinadors i les taules es disposen de manera que el professor puga interactuar amb els alumnes, la relació serà molt més directa, a més, que serà més fàcil que el docent comprove si els estudiants estan realitzant les tasques correctament.

Una de les experiències educatives que més m’ha cridat l’atenció ha sigut l’ús de la pissarra digital interactiva (PDI) dut a terme per l'Escola Pau Casals de Sant Joan Despí. És una proposta innovadora que afavoreix el treball global de tota la classe i s’allunya de les tasques individuals, que, al meu parer, fomenten la competitivitat negativa a les aules. Amb l’ús de la PDI, es facilita la participació de tot l’alumnat i es permet que tots els alumnes estiguen involucrats en la tasca desenvolupada a l’aula. La frase que més m’ha agradat de tot el vídeo és la que diu que el que es pretén és que els xiquets aprenguen amb tecnologia, aspecte fonamental per a integrar les TIC a l’aula. 

Maquinari TIC

Ens trobem en un món on les noves tecnologies estan a l’ordre del dia i, com la resta d’aspectes de la vida, els recursos educatius que oferim als alumnes han de tenir una certa connexió amb els aspectes reals als quals tenen accés els estudiants. Per tal de mantenir la seua atenció i motivar-los perquè puguen aprofitar el temps al màxim hem de fer-los sentir a gust, i l’aplicació de les noves tecnologies ens ajuda en gran mesura, però tot dependrà de la manera en què en fem ús. Aquest nou tema ens presenta la reflexió sobre el fet que molts docents pensen que simplement per fer ús de les tauletes o pissarres digitals ja estan oferint una nova manera d’interactuar amb els alumnes per tal de captar la seua atenció. Si realment no hi ha un canvi en la metodologia, les eines que s’empren per tal de dur a terme qualsevol lliçó no seran massa efectives.

Els docents, per tant, han de tenir el paper fonamental en el procés d’ensenyança-aprenentatge i no ser substituïts per les eines que completen i complementen la seua tasca. Per tant, és una errada pensar que el paper del docent passa ara a un segon plànol, perquè són la tauleta o la pissarra digital les que faran tot el que abans explicava el professor a la pissarra tradicional. Els alumnes necessiten la interacció del seu referent a l’aula per tal de comprendre els nous continguts i és decisió del professor emprar aquests recursos i així augmentar la implicació tan desitjada per part dels alumnes.

Encara que solament fa cinc anys que vaig deixar l’institut, durant els meus estudis d’ESO i Batxiller no vaig fer ús de cap d’aquests aparells que faciliten el procés d’aprenentatge. A la universitat, per contra, els professors sempre han acompanyat les seues classes de l’ús de la pissarra digital no interactiva per tal de projectar les presentacions.

Gràcies a la lectura de les diverses eines que es poden integrar en una classe he conegut la pissarra transparent. Em pareix una meravella que el professor puga estar mirant als alumnes mentre fa una explicació en una pissarra que s’apropa més al  que coneguem com “tradicional”.

Encara que estem submergits dins d’un món de tecnologia, encara hi ha una escassa relació entre l'àmbit lúdic i l’acadèmic. La tasca dels docents ara és trobar el punt per tal d’unir aquests dos mons per tal d’aconseguir el màxim rendiment possible per part dels nostres alumnes.