Ens trobem en un món on les
noves tecnologies estan a l’ordre del dia i, com la resta d’aspectes de la
vida, els recursos educatius que oferim als alumnes han de tenir una certa
connexió amb els aspectes reals als quals tenen accés els estudiants. Per tal
de mantenir la seua atenció i motivar-los perquè puguen aprofitar el temps al
màxim hem de fer-los sentir a gust, i l’aplicació de les noves tecnologies ens
ajuda en gran mesura, però tot dependrà de la manera en què en fem ús. Aquest nou
tema ens presenta la reflexió sobre el fet que molts docents pensen que
simplement per fer ús de les tauletes o pissarres digitals ja estan oferint una
nova manera d’interactuar amb els alumnes per tal de captar la seua atenció. Si
realment no hi ha un canvi en la metodologia, les eines que s’empren per tal de
dur a terme qualsevol lliçó no seran massa efectives.
Els docents, per tant, han
de tenir el paper fonamental en el procés d’ensenyança-aprenentatge i no ser
substituïts per les eines que completen i complementen la seua tasca. Per tant,
és una errada pensar que el paper del docent passa ara a un segon plànol,
perquè són la tauleta o la pissarra digital les que faran tot el que abans
explicava el professor a la pissarra tradicional. Els alumnes necessiten la
interacció del seu referent a l’aula per tal de comprendre els nous continguts
i és decisió del professor emprar aquests recursos i així augmentar la
implicació tan desitjada per part dels alumnes.
Encara que solament fa cinc
anys que vaig deixar l’institut, durant els meus estudis d’ESO i Batxiller no
vaig fer ús de cap d’aquests aparells que faciliten el procés d’aprenentatge.
A la universitat, per contra, els professors sempre han acompanyat les seues
classes de l’ús de la pissarra digital no interactiva per tal de projectar les
presentacions.
Gràcies a la lectura de les
diverses eines que es poden integrar en una classe he conegut la pissarra
transparent. Em pareix una meravella que el professor puga estar mirant als
alumnes mentre fa una explicació en una pissarra que s’apropa més al que coneguem com “tradicional”.
Encara que estem submergits dins d’un món de tecnologia, encara hi ha
una escassa relació entre l'àmbit lúdic i l’acadèmic. La tasca dels
docents ara és trobar el punt per tal d’unir aquests dos mons per tal
d’aconseguir el màxim rendiment possible per part dels nostres alumnes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada